dimarts, 28 de gener de 2014

Breu petit proper


 Breu, petit, proper
Francesc Florit Nin

Vaig néixer en una casa petita d’un poble petit en una illa petita. La meva primera escoleta era tan petita que cabia a l'entrada de quatre metres quadrats de les cases barates de Ciutadella on ens arreplegàvem mitja dotzena de fillets. Era el món petit i segur, proper i ben conegut. Les distàncies curtes i els espais breus han configurat el meu sentit de l'afinitat. M’agraden les coses petites, la brevetat i les distàncies veïnes. Les coses petites són precioses perquè contenen intensificat la grandesa de les coses importants. Les coses breus són més atractives perquè condensen els sentits i eliminen allò superflu. Les distàncies curtes em donen confiança en relació amb l'espai. La brevetat, la petitesa i la proximitat em configuren la meva franquesa amb el món. Quan en l’adolescència vaig llegir Lo pequeño es hermoso, la versió en castellà de l’obra d’E .F. Schumacher publicada el 1977, em vaig adonar de la descoberta que tenia intuïda. D’aquella lectura han passat molts d’anys i tanmateix la tesi resulta cada vegada més actual i necessària. Cal tornar l'atenció a la petitesa, a les accions breus, als gestos familiars i a la proximitat de les persones.

El subtítol del llibre és una declaració de principis: quan en l’economia importen les persones. Traduït en altres paraules vindria a ser una economia humanista. Quan l’economia es distancia de la quotidianitat, com els mercats borsaris i l’especulació financera, té efectes perniciosos sobre la justícia social i la pau al món. M'adon que les decisions de la macroeconomia perjudiquen les persones mentre beneficien les grans empreses; quan millora la macroeconomia, empitjora la domèstica. Quan els grans es fan més grans, els petits empetiteixen.

Les mides i les distàncies sí que importen, i en aquest cas com més petit, més breu i més proper, millor. La filosofia del mercat Km. Zero, les propostes del Slow Food i les Slow Cities, l’educació lenta, el petit comerç, la producció local, i tantes d’altres iniciatives que fan de la vida una experiència conscient i agradable, sostenible i enriquidora, autèntica i positiva… parteixen d’aquesta llavor de les coses petites, breus i properes.

Tot això té molt a veure amb l’educació rebuda. Les sensibilitats que valoren la petitesa, la brevetat i la proximitat són les més educades. Fixeu-vos com els conductors dels cotxes més grans (i més cars) són els més infractors i els més desconsiderats. De la mateixa manera que en general, és cert que no sempre, les empreses més grans, com les multinacionals i els grans conglomerats dels negocis, són també aquelles que pitjor tracten els seus empleats i que més poca consideració tenen cap als seus consumidors. Les empreses petites, com les familiars, són més justes en el tracte social i salarial. Les sensibilitats socials també es relacionen amb les polítiques de proximitat i en la descentralització del poder.

Per què encanten les coses petites i properes? No ho sé. Però he observat com els adults ens miram els infants. Perquè la petitesa ens fa vulnerables, la brevetat ens fa una mica més modests i la proximitat ens torna un poc més sincers. Perquè la vida és justament açò: minúscula i efímera, un buf insignificant que ho és tot, l'ara i l'aquí. Perquè les coses extraordinàries, les prestigioses i les exemplars em fan por, em posen malalt, les trob incòmodes. Les monumentals m’intimiden. Les magnífiques solen trair. Les exagerades són mentideres. Les excepcionals són afectades, insolents, enganyifes complicades. Les coses esplèndides enlluernen, que no deixen veure-hi clar. Per açò m’agraden les coses curtes com el conte, les modestes com el dibuix, les breus com el poema, les trivials com la cullera, les simples com la bicicleta, les menudes com les cireres. I les persones properes amb qui compartim les tresques.

Atès que l'olla no està per les grans revolucions, atès que tenim motius suficients per a la revolta, atès que perdem drets i retrocedim en les llibertats, atesa la podridura dels mercats polítics i atesa la degradació democràtica, com que tot és a les nostres mans petites, comencem pels canvis petits, breus i propers amb motins quotidians, rebel·lions properes i breus insureccions. La petitesa, la brevetat i la proximitat són eines poderoses.