dijous, 10 de juliol de 2014

El cavall de Sant Joan es desboca


El cavall de Sant Joan es desboca




Quan jo era al·lot, Sant Joan era la festa del meu poble. Ara s'ha convertit en l'espectacle més multitudinari de les Balears. Del pas de festa a espectacle han succeït molts canvis, canvis que han empitjorat una de les millors festes tradicionals de la Mediterrània. A mitjan segle passat les festes de Sant Joan de Ciutadella eren locals, senzilles i pausades. D'una manera gradual però imparable, i sobretot a partir del 2000, les festes s'han fet més complicades, més males de gestionar, més incòmodes, i, malauradament també més deplorables. Sap greu reconèixer-ho perquè Sant Joan és una de les expressions més autèntiques de la nostra tradició i identitat. No hi deu haver a Europa celebració més meravellosa i participativa com aquesta. És un gaudi dels sentits, arrelada en la història i profundament sentida com a alegria popular.

Fa uns anys es parlava de les festes de Sant Joan per ser declarades Patrimoni Immaterial de la UNESCO. En té tots els ingredients per ser-ho, però em pens que no ens convé gens. Igualment es parlava d'una hipotètica declaració de Festa dels Països Catalans, atès que la festivitat se celebra arreu. Però crec que tampoc no ens interessa ni mica per l'efecte reclam que pot tenir, que ja en té prou. Cap d'aquestes “distincions” no resoldrien el problema que tenim. Sant Joan té mala ferida i no veig clares les cures a fer.

He llegit aquests dies algunes opinions als mitjans que coincideixen que Sant Joan es desboca, les festes se'ns en va de les mans, que els problemes s'hi acumulen i que ens hi haurem d'arromangar per posar-hi remei. L'èxit s'ha convertit en el seu problema, perquè boni bé tot el conflicte actual ve de la massificació. El poble triplica la població durant tres dies i, malgrat els esforços que fa l'ajuntament per organitzar aquest allau de 90 mil ànimes, la veritat és que no basta. Al problema de la massificació s'afegeix la ingesta abusiva d'alcohol, que amb els cavalls corrents fan un còctel perillós i sovint tràgic. És cert que totes les festes van acompanyades d'alcohol. Ara bé, l'ús que en fa avui per avui la joventut va més enllà d'estar content i esdevé una qüestió sanitària.

Em fa l'efecte que l'envergadura del problema ens transpassa com a poble i com a ajuntament. Una festa com la de Ciutadella ja demana la implicació de tots els nivells de l'administració, perquè s'ha convertit en la festa més concorreguda de les Illes Balears. La gestió de l'ajuntament local s'ha mostrat enguany poc operativa. No crec que sigui dessídia, però sí una manca de previsió i de capacitat. Any rera any tenim el mateix problema d'aparcament perquè no s'habiliten prou espais temporals per a l'afluència de cotxes i autobusos. Any rera any s'agreuja el transport públic perquè no es posen els serveis que calen i la imatge de poble desorganitzat és lamentable: joves que han d'esperar 4 hores per tornar a casa, turistes que no troben el bus o el taxi per anar del port a la ciutat. Aquets dies també hem tingut polèmiques (i no són noves) sobre si els serveis d'urgències i d'ambulàncies han estat suficients. No parlem de la manca d'escrúpols de molts bars que tanquen els lavabos i impedeixen a la gent poder satisfer les seves necessitats. I la brutor, les empentes, el renou excessiu, les baralles, etc. Una part dels visitants no coneixen la festa i vénen només a fer discoteca a l'aire lliure. I altres aspectes que no caben en l'espai d'un article.

El més greu ha estat l'accident (mai no seran del tot evitables) als Jocs del Pla, enguany amb final terrible. Però resulta clar que alguna mesura més s'haurà d'establir per evitar tragèdies. Tot plegat fa que alguns joves de Ciutadella cantin la trista cançó “no en volem cap que no sigui d'aquí”, quan els seus pares cantaven la benvinguda. En el discurs de convidada als Jocs des Pla el batle no dedica ni mitja paraula a la gent que ens visita, que deu ser la meitat de qui l'escolta a la plaça del Born. Malgrat els problemes que tenim, no podem tolerar actituds tancades i excloents perquè van en contra de l'esperit de la festa. Com a experiència emocional, les festes de Sant Joan de Ciutadella no ens ha de fer perdre la raó (previsió, organització, experiència, coneixement, eficiència). Hem de ser capaços de donar resposta als reptes sense renunciar a allò que més identifica la nostra celebració que és la participació i les portes obertes. Hem de fer cas a l'abadessa de Santa Clara que en el seu bell discurs va parlar de l'art del diàleg.