Inuguració del LABERINT a les pedreres de s'Hostal

Text de presentació en la inauguració del laberint de Líthica

Francesc Florit Nin

Semblava un somni, però finalment el somni ens ha atrapat en plena vigília, ben desperts. Parlàvem com qui parla de les coses impossibles i tanmateix entre tots ho hem fet realitat.

Quan els trencadors d'antany a cops d'escoda i de suor arrancaven els cantons de la roca, no s'adonaven que molt lentament, a més de provocar un gran buit a la terra, també creaven una rara estructura al sòl del paisatge. A vista d'ocell, i gràcies a les tecnologies del Google Earth, les pedreres de s'Hostal apareixen com un trenclaclosques de peces inexplicables, amb l'aspecte d'un laberint, d'un laberint inconscient, modelat pe anys i anys d'activitat penosa i constant. Avui ens miram les pedreres antigues com si fossin les restes esbucades d'una construcció, millor dit d'una desconstrucció, ja que sempre hem dit que les pedreres són arquitectura inversa. Mai del món els trencadors veien les pedreres com la veiem nosaltres. Per a ells era un lloc detreball dur, el lloc on es patia per treure's el sou. La nostra mirada en canvi és lúdica i vivim les pedreres com un lloc per a l'eixamplament de l'ànima, per al gaudi dels sentits. Sobre aquell laberint inconscient dels trencadors, Líthica hi ha sobreposat dos laberints més. Ni la ment més imaginativa, com la de Jorge Luís Borges, podria sospitar un joc més complex, un laberint sobre un laberint.

Diuen que els laberints tenen una llarga simbologia i una llarga tradició en les diverses cultures. Una de les seves funcions és la de perdre-s'hi; però una latra ben oposada és la de trobar-nos-hi, de trobar-se a un mateix. Els camins entrecreuats, les cruïlles, les bifurcacions, els culdesacs, les falses parets, la il·lusió òptica, la sorpresa d'una sortida, en fi, l'estructura mateixa del laberint ens demana contínuament que prenguem decisions i açò ens confronta amb el propi pensament. Un laberint per tant serveix també per pensar, per reflexionar, per meditar... fets per cercar el centre del nostre interior. I pensant hom s'adona de l'estranya similitud, de l'analogia, que el laberint té amb la vida. Finalment del laberint n'extreim una lliçó, la d'encertar o no el camí correcte. Enntrer i sortir-ne significa entendre el camí que hem fet i en aquesta peregrinació l'experiència ens ha fet més savis. Hem après.

Per veure el sentit profund basta observar com els al·lots recorren el laberint. Els agrada, hi troben la fruïció ben pròpia del joc, intrínsec amb el sentit lúdic de la infància. Per a ells endinsar-se en els passadissos del laberint és un exercici que mescla el risc i la sorpresa. Així també ho hem de fer els adults si volem gaudir-ne, per no perdre la sal i la mel d'una actitud vital que viu atenta als estímuls i que es deixa endur per la imaginació.

En el nostre laberint, matàfora de la vida, aprenem a ser qui som.