diumenge, 26 d’octubre de 2014

Escriptors a la recerca de lectors


Escriptors a la recerca de lectors

Dibuix del llibre Diàleg
De moment encara es manté la cita anual de la Fira del llibre en català a Menorca. Encara? Malgrat la política lingüicida empresa pel govern del PP al Consell Insular de l'illa, aquesta deu ser l'única, la darrera?, actuació que fa a favor de la llengua i la cultura pròpia. Es farà els dies 7 i 8 de novembre a la Plaça del Born de Ciutadella per més senyes. M'han enviat el programa perquè com a professor hi pugui anar amb les classes del meu institut. Per anar-hi faig una pregunta als alumnes: per quins motius creus que se celebra una fira d'aquestes característiques? La resposta correcta és que es tracta d'un suport genèric que fa la màxima institució pública a la lectura en català perquè l'edició en llengua catalana es troba en una situació de desavantatge a causa de la minorització sociolingüística. Efectivament fa prop de 40 anys que esteim batallant per fer de la nostra llengua una llengua normal, d'ençà que vam recobrar les llibertats democràtiques. No han bastat ni fer-hi prop. També els faig una altra pregunta: coneixes cap editorial menorquina? La pregunta és difícil, perquè n'hi ha poques i d'una activitat més aviat escassa. Tal vegada els hauria de demanar si saben res de l'Editorial Moll, ja que va ser fundada per un ciutadellenc. De la visita a la fira en podem aprendre moltes coses. M'han encarregat que faci el pregó amb els alumnes d'Arts Escèniques. Encantats de fer-ho, amb el compromís que el Consell ens pagui els tiquets del bus que necessitam per fer la visita que tenim programada al Teatre Principal de Maó. A veure.

El tríptic divulgatiu del Consell parla de Menorca com “una terra rica en literats, escriptors i divulgadors de la nostra història i cultura, com es podrà veure a través de les presentacions de llibres que oferim, i voldríem que també ho fos en lectors”. Certament, durant dos dies es faran concretament una quinzena de presentacions de llibres menorquins. No està gens malament, diria jo. Una quinzena de llibres com a novetats editorials per una illa tan petita és un nombre considerable. Per suposat que se n'editen més, però en tot cas el fet demostra la vitalitat de la creació en la nostra llengua catalana. El més significatiu és que hi ha representats gairebé tots els gèneres: narrativa, poesia, assaig, cultura popular, gastronomia, divulgació històrica, literatura infantil...

Tanmateix, mentre tenim bones notícies pel que fa a la cultura formal o alta, en canvi la cultura informal és cada dia més pobra i d'expressió castellana. Com una mena de distròfia. Ara passa exactament a l'inrevés del que succeïa en el franquisme. Però açò és un altre tema. El que vull ressenyar avui és la cara polida, l'extraordinari moment literari que viu Menorca, a pesar de tots els inconvenients d'una cultura amb greus dificultats de subsistència, intervinguda per un Estat que es mostra descaradament a la seva contra, i amb impediments per ocupar el seu espai comunicatiu natural, els Països Catalans, que el nostre Parlament ens ha prohibit d'existir. A pesar de tot vivim un moment dolç en literatura catalana a Menorca, especialment en la narrativa.

Fa uns dies vaig acabar de llegir la darrera novel·la de Maite Salord, L'alè de les cendres. De títol suggerent, l'obra és un tour de force d'una jove escriptora que ha madurat a base d'ambició literària, tenacitat i veracitat. L'obra de Maite Salord és crua i poètica alhora. Mentre que Josep Maria Quintana amb Els Clark engalana una nova saga, al fil conductor de les seves altres novel·les històriques, ubicades en moments cronològics diversos de cruïlla i d'intensitat. Són dues obres d'una volada excel·lent, i que se sumen a la magnífica producció de Pau Faner, a la creativitat de Joan Pons, a la modernitat d'Esperança Camps...

Tenim escriptors, ens falten lectors. A les aules bé miram de fer-ne, entre altres raons perquè és un dels plaers relativament barats que tenim, dic als meus alumnes. Tenim altres raons, però la principal és la manera com la bona lectura et pessigolleja tan la intel·ligència com la sensibilitat. En el pregó els alumnes explicaran els motius pels quals cal llegir, i entre altres coses diuen que hi ha llibres bons i llibres no tan bons, com hi ha llibres que fan bé i llibres que fan mal. Que els llibres no arreglen el món, tanmateix. Michèle Petit, reflexionant sobre aquesta idea, pensa que una persona lectora no la fa més demòcrata que una altra no lectora, encara que la lectura, diu, sigui un factor necessari però no suficient per a la democratització d'una societat. Per als temps actuals de crisi i d'incerteses, la lectura aporta el valor de l'alteralitat, de l'empatia, de posar-se en la pell de l'altre. La lectura amplia els horitzons, en definitiva. Nosaltres creiem que la lectura transforma el món i les persones. Marcel Proust també va qüestionar el valor absolut de la lectura. Convé relativitzar-la. Per a l'escriptor francès la lectura no és més que l'entrada, una entrada, al món espiritual, però no n'és l'element constitutiu. I tanmateix Proust dóna encara un valor més suprem: la lectura és una medicina contra la peresa intel·lectual, com qui exercita la intel·ligència i la sensibilitat.