Polítics irresponsables

Polítics irresponsables amb la gent

Francesc Florit Nin

El Sr. Antoni Campsi el Sr. Simó Gornés, diputats autonòmics del PP al Parlament de les Illes Balears, els passa com molts d'altres polítics de la seva corda: que han perdut el sentit de la realitat. No es dediquen a solucionar problemes, en creen. Són uns mals polítics que provoquen desafecte entre la gent. Són uns irresponsables. El partit que governa actualment aquest país no s'adona de la contestació social que rep la política lingüística, educativa i sanitària que va aplicant. El sr. Camps diu que les reaccions contra la política del Gorvern Balear en matèria de llengua és fruit d'alguns radicals. Tanmateix, la manifestació multitudinària de sectors molt diversos el desmenteix. També el desmenteix que personalitats de reconegut prestigi com la Universitat de les Illes Balears a través de la seva rectora la Sra Montserrat Casas, l'Institut d'Estudis Catalans per mitjà del seu president Isidor Marí, l'historiador monjo de Montserrat el sr. Josep Massot, el jurista i escriptor Josep M. Quintana, el Sr.Gabriel Fiol, Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, el Consell Escolar de les Illes Balears, l'Associació de Directors d'Educació, i molts d'altres han alçat la veu contra el Govern Bauzá. I no són evidentment uns radicals quan han defensat la llengua catalana davant l'ofensiva del PP.

A vegades dóna la impressió que el Sr. Antoni Camps, com tamnbé el Sr. Simó Gornés, ens volen fer passar per tontos quan afirmen que la modificació de la Llei de la Funció Pública no va en contra de la llengua pròpia ni la relega ni la degrada, sinó tot el contrari. Però ja veuen vostès que la gent no és tonta i la immensa majoria dels ciutadans no ha caigut en la trampa de la “llibertat d'elecció de llengua” a l'escola i ha optat per la llengua catalana per assegurar que els seus fills dominin les dues llengües oficials i no perdin l'oportunitat de ser ciutadans de ple dret. El Sr. Gornés va dir que l'acció de govern afavoriria una administració més competent si els funcionaris no haguéssin d'acreditar el domini del català. ¿Competents de no saber la llengua pròpia? En quina part del món s'actua així? Qualsevol funcionari que no domini les dues llengües oficials serà sempre un incompetent. Vostès saben que si hi ha un funcionari que no domini la llengua catalana, obliga a tots els altres a renunciar-hi. És aquesta la llibertat que proposen? I per cert, quins són aquells “funcionaris públics” que no treballen “de cara al públic”? Hi ha funcionaris que no tenen contacte amb el ciutadans? Quina mena de funcionaris són que un moment o altre no hagin de parlar o escoltar? A més, si no pensen convocar oferta pública d'ocupació, per què tota aquesta moguda inútil?

Més tost diríem que qui s'ha radicalitzat ha estat el PP. La darrera prova és la barroera maniobra contra la llengua catalana que es parla a la franja d'Aragó, que no la volen anomanar pel seu nom. Així va començar a València. Les raons que donen els diputats del PP serien més creïbles si la seva política anés acompanyada d'alguna iniciativa per afavorir la situació de la llengua pròpia d'aquestes illes. Però no. No fan cas ni d'estudis ni de resultats. Els és igual. Parlen de convivència pacífica quan ha estat precisament el govern de Bauzá que l'ha dinamitada. Reneguen dels recursos públics donats a l'OCB, l'entitat fundada per Francesc de B. Moll, quan mai l'estat espanyol ha fet res per “respectar i protegir la riquesa lingüística d'Espanya” con diu la Constitució, que no sigui l'Instituto Cervantes, que se'n du una milionada cada any. I no parlem de la doblerada que de forma fraudulenta va gestionar el PP amb el Sr. Antoni Alemany de qui el Sr. Camps en rebia una bona quantitat per fer propaganda moralista. Sort tenim que tothom ja coneix el Sr. Camps i de quina manera més grollera desvirtua la realitat. La gent està molt cansada de les mentides de polítics com vostès. Com poden afirmar que la llengua catalana no està amenaçada? No s'adonen de les dificultats que tenim per viure en la nostra llengua? És per aquest motiu que també van decidir d'emetre les pel·lícules d'IB3 en castellà? En fi, pensen fer res de positiu per la llengua pròpia?

Si tota violència és rebutjable, molt més ho és l'exercida pel poder. Poden estar segurs que resulta molt més violenta la política lingüicida del Govern Bauzá que un vidre romput a una seu del PP o el llançament d'una llengua de porc als peus del president. Vostès donen a entendre que la nostra llengua no és necessària. Els srs. diputats del PP insinuen que no cal saber català, que qui no en sap pot prescindir d'aprendre-la. I açò és molt greu perquè és la passa primera d'un procés irreversible de substitució lingüística. Rebem cada vegada més cops baixos per ser qui som. No resulta idò estrany que hi hagi gent que se senti cada vegada més desafecta de l'Espanya que vol configurar el PP. I és una llàstima, com diu el Sr. Camps. Ara sí que té raó. Potser convindria de tornar a Suïssa per aprendre'n.

Escissió per la llengua

Seria imperdonable una escissió social a causa de l'idioma

Francesc Florit

Acció Cultural de Menorca

Fa uns anys, la fundació política que fa de suport ideològic al PP, la FAES, va publicar un informe sobre la qüestió de les llengües que ells anomenen perifèriques, és a dir el català, el gallec i l'èuscar. Probablement ells hi afegirien el valencià, separat del català, com una altra llengua perifèrica més. Açò és el que sovint intenten respecte al català de les Balears a través del discurs sobre “las modalidades mallorquina, menorquina, ibicenca...” En el fons, aquell informe venia a dir que la normalització de les “lenguas perifèricas” havia arribat massa lluny, o sigui, que s'havien normalitzat massa. Normalitzar massa volia dir que en alguns àmbits, com per exemple l'àmbit escolar o en l'administració local, la llengua catalana, en el nostre cas, havia superat en ús la llengua castellana, llengua que els conservadors espanyols consideren “única lengua común”. La FAES així orienta la doctrina a seguir pels dirigents del PP que governen a les autonomies perifèriques. El resultat és el que ara veim aplicar a les Illes Balears i a València. A Catalunya, miren d'influir-hi tan com poden, però com que no hi governen, ni tenen de bon tros el suport social que tenen aquí i a València, la cosa és ben diferent.

Les sentències del Tribunal Constitucional, amb la majoria ideològica conservadora de què està formada, són un clar exemple d'aquesta doctrina: el català mai no pot ser preeminent, ni predominant, ni preponderant, ni prevalent, ni preferent ni cap altre sinònim. La idea de la FAES és simple: hi ha una llengua important i única per als espanyols tots; la resta de llengües són perifèriques i han de quedar reduïdes a una curiositat més o menys acolorida de la diversitat. Si una d'aquestes altres llengües supera la llengua de l'Estat Espanyol, el castellà, aleshores s'ha d'actuar en contra.

El cas del País Valencià és eloqüent: reducció de línies d'educació en valencià, televisió cada cop més castellanitzada dels canals autonòmics, diferenciació fins a l'estupidesa del català de Catalunya, impediments per veure TV3, ofegament d'entitats com Acció Cultural del País Valencià que lluiten a favor de la llengua pròpia, etc. El PP i tot l'aparell ideològic del seu voltant està especialment atent allà on la llengua catalana ha tingut un cert èxit, és a dir, allà on s'havia mínimament normalitzat. Senzillament el PP no vol una llengua pròpia normal. I no la vol normal perquè una llengua normal al seu propi país es fa preeminent, predominant, preponderant, prevalent, preferent o qualsevol altre sinònim similar. Així passa als països “normals” on hi ha una llengua pròpia. Si no és així, quin sentit ha de tenir l'estatus d'una llengua oficial i pròpia d'un país?

Quan la UNESCO presenta la Declaració Universal de Drets Lingüístics el 1996 fixa com a concepte clau el de LLENGUA PRÒPIA per tractar l'ordenament d'una legislació justa de la convivència plurilingüe. Un dels principals drets de les comunitats lingüístiques és justament la d'integrar les persones d'altres llengües a la llengua pròpia de la comunitat. I açò és el que precisament impedeixen els governs del PP. Si una part considerable, cada vegada més nombrosa, de la població no es pot integrar al català, resulta en primer lloc una vulneració del seu dret a integrar-se i, en segon lloc, una vulneració del dret de la comunitat a desenvolupar-se sense impediments en la seva llengua pròpia.

Esquemàticament són en pugna dues concepcions ben distintes de la realitat sociolingüística. Una que diu que la preeminència ha de ser el castellà perquè és la llengua de l'Estat. L'altra que creu que la preeminència ha de ser del català perquè és la llengua pròpia de la comunitat. La primera opció obvia la legislació, que en la Llei de Normalització lingüística indica clarament que l'Administració ha de fomentar la llengua catalana i que, cit textualment “També cal comprometre tots els ciutadans de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual, en la salvaguarda i extensió de la llengua catalana, dins una situació social en què tots els ciutadans coneguin les dues llengües i assumeixin la defensa i normalització de la catalana, perquè és un component essencial de la identitat nacional dels pobles de les Illes Balears”. Aquest és un text aprovat per unanimitat per totes les forces polítiques el 1986, quan el Sr,. Bauzà tenia 16 anys i que convindria que com a actual President conegués, hi reflexionés i fes complir. Tot recordant-li que ell és el President del Govern de les Illes Balears abans que militant d'un partit. Però ara per ara fa exactament el contrari.

La política lingüística emanada de la FAES i que els governs autònoms de València i les Balears, i també el de Galícia, segueixen al peu de la lletra ens aboca a una escissió social perillosa a causa de l'idioma. Imperdonable.

Objecció, insubmissió, desobediència

Rosa Parks en ser fitxada

Objecció, insubmissió i desobediència

Francesc Florit Nin

Acció Cultural de Menorca

Les reaccions es multipliquen. Quan la gent se sent ofegada i maltractada és quan es rebel·la. El menyspreu genera indignació i la indignació sovint sol conduir a la defensa dels drets. És l'actitud que va prendre la negra Rosa Parks quan es va negar a cedir el seient de l'autobús a un blanc. Va ser empresonada acusada de pertorbar l'ordre públic, però el fet va encendre la lluita pels drets civils als Estats Units. Ara s'empresonen membres participants al Moviment dels Indignats amb les mateixes acusacions.

Les reaccions contra la política linguicida del català del Govern Balear presidit pel Sr. Bauzá també es poden considerar una lluita a favor dels drets civils. Un dels més importants que és la salvaguarda de la llengua pròpia. Com diu la Declaració Universal dels Drets lingüístics: Article 8

1. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret d'organitzar i gestionar els propis recursos a fi d'assegurar l'ús de la seva llengua en totes les funcions socials.
2. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret de disposar dels mitjans necessaris per tal d'assegurar la transmissió i la projecció futures de la llengua.

No és una reacció minoritària de gent de la ceba. Són manifestacions massives i carregades de raó. Són de tota casta de gent i condició: des de pagesos fins a professors, des d'artistes fins a funcionaris, de joves i jubilats, de polítics i escriptors, des de juristes fins a glosadors. Però el govern actual en fa encara befa. No hi ha pitjor sord que qui no vol sentir. Escoltar la gent del carrer i la veu de la societat civil és una de les primeres condicions de tot polític. El senyors José Ramón Bauzá, Simón Gornés, Rafael Bosch, Carlos Delgado i companyia seran recordats com els executors d'un intent de reduir la llengua catalana a les Illes Balears en una clara aposta per esborrar-la del mapa de la diversitat.

Però les reaccions es multipliquen carregades de raons i d'indignitat per tots els racons d'aquest arxipèlag. Vagues de fam de tres persones jubilades però plenes de coratge. Assemblees de Mestres en català que reben adhesions nombrosíssimes. Campanyes a escoles i instituts a favor de la llengua vehicular. Declaracions de la Universitat de les Illes Balears. Accions lúdiques i festives de suport al català. Manifestacions multitudinàries a Palma. Articles i cartes d'opinió d'associacions de pares, de claustres docents, de consells escolars. Comunicat de la Xarxa Vives d'Universitats, que aglutina totes les Universitats de Catalunya, País Valencià, Balears i Perpinyà. Campanyes com Enllaçats per la llengua, Moviment per la llengua, Paraules Enllaçades, etc. Etc.

Més enllà, tanmateix, de les manifestacions populars d'una gran quantitat d'entitats i associacions d'arreu del país, convé de fixar-nos en les opinions de personalitats per la seva rellevància intel·lectual. És el cas per exemple de n'Aina Moll (Ciutadella 1930), filla major del nostre apòstol de la llengua Francesc De Borja Moll, investida fa uns dies Doctora Honoris Causa per la UOC. Què diu Aina Moll? Que mai ha sofert la llengua catalana un atac tan esfereïdor com el que practica l'actual Govern Bauzá fins al punt de voler-ne la seva eliminació. “Tenim un president que comença a empipar, però no se'n sortirà” ha declarat la filòloga Moll. I no se'n sortirà perquè la ciutadania no li ho permetrà. Aina Moll també pensa que la gent no en fa gaire cas del Sr. Bauzá.

En qualsevol cas, dia 15 i 16 de maig se celebrarà a Palma el seminari Aprendre en català: un objectiu educatiu i social irrenunciable. Fonamentació pedagògica. Organitzat per la Universitat i per l'Institut d'Estudis Catalans, hi participaran Bernat Sureda, Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB, Ramon Bassa, professor del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la UIB; Bartomeu Cañellas, director de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu; Joan Mallart, catedràtic de Didàctica de la Universitat de Barcelona; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans; Joan Melià, professor del Departament de Filologia Catalana de la UIB. En donaran les raons i els arguments i els exemples i l'experiència

Quan aquestes raons no siguin escoltades, sempre ens quedarà el recurs de l'objecció a la llei que creiem injusta, tal com va fer Rosa Parks. La insubmissió sempre serà una eina de provada eficàcia quan ens sembli que no tenim res a fer. Sempre tindrem una cosa a fer: desobeir. És de fet el que han practicat durant dècades algunes escoles de la corda conservadora que no van fer ni cas del decret de mínims i només feien en català estrictament l'assignatura de llengua catalana. I mai no els van dir res. Per què ho havien de fer ara a l'inrevés? Continuarem fent ensenyament en català i que venguin a expedientar-nos i a empresonar-nos per desordre públic. Gràcies Rosa Parks per l'exemple.

l'escola de Es Born s'inspira en l'exposició Arrel als ulls

Quina gràcia. Vaig passar per davant els finestrals de l'escola Joan Benejam, de Ciutadella, s'escola des Born, i vaig veure els treballs de plàstica dels seus alumnes col·locats als vidres. Eren cares grans, fets amb fulles seques. Però la veritat és que no ho vaig relacionar amb els meus quadres fins que n'Anna Maria Bagur m'ho va dir i m'ho va explicar. Fantàstic, aquesta és una altra escola que treballa la plàstica a partir de la meva obra. Ho va fer na Neus Bruguera amb l'escola Sa Graduada de Maó, i ara ho fa na Marisol Giron amb les aules de es Born. M'omple de satisfacció i ho he d'agrair sincerament a les dues mestres i a totes dues escoles. Som també mestre i sé com de difícil és inculcar als alumnes el joc de la imaginació i l'exercici de la creativitat. Na Marisol i na Neus en són, mai més ben dit, unes mestres de cap a peus. Ser alumne seu és un privilegi.

http://ultimahora.es/menorca/noticia/noticias/local/las-damas-de-otono-visitan-ciutadella.html

Entremúsiques

n'Antoni Salvador m'ha convidat al seu programa Entremúsiques de la COPE local. Ha estat una xerrada molt agradable, sobre les músiques que m'agraden i xerrant xerrant hem arreglat el món.

Aquí la teniu:

http://www.ivoox.com/entremusiques_sq_f124807.58010_1.html

Lletra i música de la llengua

Francesc Florit Nin

Acció Cultural de Menorca

Quan la nostra llengua no era a l’escola ni als mitjans de comunicació ni a les institucions públiques, molts vam descobrir les formes cultes de la llengua catalana de la mà de la música. Més enllà de laparla col·loquial de cada dia a casa, amb els amics, al carrer, hi havia una literatura d’alta qualitat que s’expressava amb les mateixes paraules que tu empraves per jugar a futbol a les tanques de prop de casa. Hi havia també les formes litúrgiques de la parròquia com a llengua d’un menorquí culte, diferent, elevat. La veritat és que la llengua musicada de les cançons que escoltàvem als Agrupaments Escoltes era la llengua dignificada dels menorquins. Vam descobrir aleshores altres maneres de parlar menorquí, altres paraules dialectals pròpies d’altres terrres properes.

Aleshores no era tan fàcil accedir a la nostra música en català perquè les ràdios no la programaven gaires o gens, els diaris no en parlaven, no hi havia Internet, no es treballava a les escoles i els nostres pares havien estat formats en una educació en castellà i per al castellà. Com han canviat les coses i per bé! Aquestes setmanes, enmig de tantes males notícies contra la nostra llengua, cercàvem una dada positiva per compartir amb els lectors. Heus-la idò: tenim una llengua de les més musicades que hi ha. I per corroborar-ho us ressenyam tres esdeveniments: un llibre, una exposició i un portal web. Anem a pams.

Fa pocs mesos va sortir d’Edicions Documenta Balear el llibre Una llengua musicada de Carla Gonzàlez. es tracta d’un llibre preciós que recull tot un ventall de poemes d’autors de tots els temps que han estat cantats d’ençà els anys 60 fins a l’actualitat. De fet es fa ressò dels rics antecedents del moment d’esplendor actual de la música en català. La Nova Cançó en va ser la llavor. Raimon. Lluís Llach, La Trinca, Maria del Mar Bonet, Serrat, Ovidi Montllor, Sisa, Ramon Muntaner, Pau Riba, Pi de la Serra… fins als actuals grups o cantautors Pau Alabajos, Cesk Freixas, Al Mayurqa, At Versaris, Pep Gimeno 'Botifarra', La Gossa Sorda, Obrint Pas, Oliva Trencada, Revolta 21, Feliu Ventura...etc. Tot aquest èxit sorgit a pesar dels entrebancs d’una llengua minoritzada només s’explica per la seva qualitat. El llibre també conté força entrevistes als músics que reflexionen sobre el fenomen, entre els quals hi ha és clar menorquins.

Dijous passat va ser inaugurada l’exposició Cançoníssima a la sala de El Roser de Ciutadella. Comissariada per Jesús Prats i produïda per Octibre Centre de Cultura Contemporània de València, Cançoníssima ja havia estat presentada a València, Barcelona i Palma. Se centra en la imatge gràfica dels discs de vinil, en les portades dels quals dissenyadors i artistes han plasmat el seu art, com a Menorca van ser Matias Quetglas amb una portada al disc Capanades a morts de Lluís Llach i les de Pacífic a Isaac Melis i Mariàngels Gorrnés. S’hi exposa bona part dels Setze Jutges de la Nova Cançó i una especial atenció a la presència menorquina: Mariàngels Gornés, Isaac Melis, CEPEP, Traginada, Ja t’ho Diré i molts d’altres d’aquell temps i d’ara mateix, per exemple de Nura, llarga cantata musicada per Guillem Soldevila. Una oportunitat per revisitar la nostra memòria musical i la seva projecció. La banda sonora de la nostra llengua. Com va dir Esperança Camps al seu blog és “un recorregut sentimental per la memòria sonora dels menorquins. Aquell concert per Cala'n Turqueta, aquella actuació de Maria del Mar Bonet al claustre del Seminari, o la de Maria Àngels Gornés a la Plaça Nova”.

Finalment el portal web Viasona. Fa un any el Grup Catmèdia van crear el www.viasona.cat en el qual s’indexava la musica en català. És innovador, sorprenent i exhaustiu. Viasona registra 2.390 grups musicals, amb un catàleg de 4.855 àlbums i 34.884 caçons en la llengua dels menorquins. Hi és gairebé tot, com una enciclopèdia digital de la música catalana i en català. Té una mitjana de visites de 3.000 cada dia. Viasona també inclou les novetats del mercat, informació actualitzada de festivals, fòrums d’opinió, llistes de favorits, etc. A Viasona els internautes poden consultar la discogràfica i lletres de cantants i grups en català. A més amb la plataforma 2.0 (GrooveShark, YouTube, iTunes, Spotify, Google Maps, Twitter, etc.) es vinculen al web els continguts d'àudio o video amb la possibilitat de comprar discos i cançons, i fins i tot es pot consultar una mapa dels Països Catalans per saber quines formacions són originàries d'una població. Si clicau les ubicacions de Menorca apareixen Mariàngels Gornés, Cris Juanico, Isaac Melis, Es Moix, Oliaigu amb Figues, Res Sé, Los Paranderos, A Bordo, Miquel Mariano, Tita Servera, L’Infant Terrible, Traginada, S’Albaida, Bep Marquès, Delên, Guiem Soldevila, Inventeri, i Leon Manso, aquest diamant en brut que tenim. Qui coneoxem el panorama veim que són molts, però no hi son tots. I tanmateix déu n’hi do. Com deia aquell, no estamos tan mal, almanco en aquest sentit musical. La llàstima és que les nostres (?) ràdios i televisions ens ho amaguin.

En fi, tres notícies per aixecar els ànims tan decaiguts a causa d’una política que ens amaga la nostra cultura i voldria que la llengua catalana fos relegada a un segon pla. Si Francesc de Borja Moll, el nostre sant de la devoció lingüística, aixequés el cap diria “ de més verdes en maduren”.

El Govern Balear diu que vol complir les sentències…

El Govern Balear diu que vol complir les sentències…

Francesc Florit Nin

Acció Cultural de Menorca

Açò va dir el portaveu Sr. Bosch. Aleshores hauria de començar per complir les lleis que sistemàticament incompleix el seu govern en materia de llengües. I també haurà de complir, no les sentències dictades en altres comunitats autònomes, que no ens afecten, sinó la que acaba de dictar el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en la qual avala que el català sigui un requisit per accedir a l’Administració Pública.

El Govern del PP té problemes amb els tribunals. Els vol acatar, però els dóna sentències ben contradictòries. Les declaracions del portaveu, el Sr. Rafael Bosch, es debat entre la pirueta i la contorsió, entre les seves declaracions i intencions polítiques del govern Bauzà i les sentències del Tribunals. Les paraules del Sr. Bosch entren en contradicció flagant amb la realitat, i sobretot amb la legalitat. Però, cap problema, si la legalitat no els agrada, la canviaran, encara que vagi en contra de la llengua que identifica les Illes Balears, la llengua que a més d’oficial n’és la llengua pròpia, i és també la llengua pròpia de l’administració, del govern, del parlament, etc. d’aquestes illes, segons manen les lleis. I les incompleix, no una vegada sinó sistemàticament. Quina sentència s’hauria de dictar i quina pena s’hauria de complir en aquests casos? Com fer complir la llei a aquells que la regulen?

D’una banda, el conseller d'Educació i Cultura va anunciar que l'executiu autonòmic prepararia durant el curs que ve el canvi normatiu necessari per tal que català i castellà siguin, tots dos, llengües vehiculars a l'escola. És una declaració de cara a la galeria per acontentar els sectors més reaccionaris del seu partit, ja que, com el Sr. Bosch sap, ambdues llengües són vehiculars al nostre sistema educatiu. Per tant dir que cal fer-ho 'abans no ens hi obligui cap sentència', en referència a l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és simplement un engany als ciutadans.

La sentència del TSJIB és contundent. Citem el dictamen: "el català, com tots saben, és l'idioma propi de les Illes Balears, de tots els seus ciutadans i entitats, i resulta plenament constitucional que se n'exigeixi el coneixement per accedir i promocionar en l'àmbit de la funció i treball públics de l'Administració de la Comunitat Autonòma”.

El Tribunal fa menció a dues sentències anteriors sobre el català a l'Administració i apunten, tornem a citar, que "l'exigència o requisit d'un determinat grau de coneixement" del català és perfectament compatible amb el dret fonamental de l'article 23.2 de la Constitució que fa referència al dret a l'accés a funcions i càrrecs públics.

Però heus aquí que la reacció immediata del Govern, segons informacions aparegudes als mitjans, és la de passar de la sentència. Idò? No deien que les sentències eren per ser acatades? Ara veim que només volen acatar les sentències que van en contra de la llengua catalana i incomplir les que hi van a favor. ¿És potser una postura clarament ideològica que no té res a veure amb drets i dreures de ciutadans, ni, per suposat, en serveis de qualitat, ni en resultats ni tampoc en realitats sociològiques, i per descomptat tampoc no té res a veure amb les necessitats del país, de salvaguarda d’una llengua amb greus problemes de subsistència?

La política lingüística del Govern Balear és suïcida. I és molt trist pensar que són els propis polítics de la nostra terra que cometen aquesta atrocitat. Si per acontentar un sector del seu electorat que es manifesta contra la normalitat de la llengua al seu territori històric, el govern Bauzà ha d’incomplir les sentències dels Tribunals, esteim ben arreglats. La anormalitat s’ha instal·lat en aquestes terres expoliades. La majoria dels seus ciutadans, sense sentit de pertinença, aposta per un partit de govern que va en contra dels propis interessos. Com s’entén? Realment tots els qui van votar el PP estan d’acord amb la política lingüística que vol portar a terme l’actual govern?