dijous, 29 de gener de 2009

escola de ciutadania


Sovint he tingut la sensació, compartida amb col·legues, que l’escola s’allunya dels reptes actuals. És com si els arbres de la feina diària no ens deixessin veure el bosc de la nostra tasca com a docents. Heus aquí, i és un exemple exagerat, que ensenyam als nostres escolars les cèl·lules i els virus, però en canvi no els ensenyam com cuidar-nos en cas d’infecció.

Tota educació té el propòsit de “socialitzar” i açò en el fons no vol dir altra cosa que preparar la persona perquè sigui capaç de conviure amb altres. Bàsicament és per tant una mena d’escola de ciutadania. La nova assignatura que els bisbes i el PP han volgut convertir en una polèmica estèril és un afegit que el currículum escolar hauria de dur implícit. Crec que totes i cadascuna de les matèries i dels continguts que impartim als instituts haurien de ser en la seva essència “educació per a la ciutadania”.

Amb tots els inconvenients, amb totes les mancances, amb totes les deixadeses, amb totes les penúries, el professorat fa una feina impagable i mal pagada. Passam una mala època de desprestigi i de grans canvis, de crisi. L’escola però continua amb la mateixa encomanda de sempre. Malgrat el model econòmic tan injust, malgrat uns mitjans de comunicació tan servils, malgrat la desconfiança imperant i malgrat unes relacions internacionals tan sagnants, l’escola es proposa justament formar unes persones amb esperit crític, amb esperit solidari, de mútua confiança i respecte.

Més enllà de les matemàtiques, de la geografia, de la gramàtica i més enllà dels vertebrats i els invertebrats hi ha els continguts i les actituds que són els vertaderament vertebradors de la persona i que cal aprendre, a saber: la cultura democràtica, el dret a la diferència, el dret a la igualtat, la pervivència de totes les cultures, la integració a la societat, el dret a la identitat pròpia i col·lectiva, l’assegurança d’un futur sostenible. L’escola es preocupa d’açò –i de tantes altres coses. Però demanar que en tengui l’exclusivitat com sembla que se li exigeix és carregar-la massa. Ara per ara, tanmateix, és a l’escola on es practica més i millor el desig d’una ciutadania que ha de conviure entre la diversitat. Aquest és el bosc.