Contaminació visual

Contaminació atmosfèrica que no deixa respirar, contaminació fecal que embruta les platges, contaminació del sòl que empastifa aqüífers, contaminació lumínica que no deixa veure les estrelles, contaminació acústica que no deixa escoltar, contaminació visual que no deixa contemplar. El concepte de contaminació o pol·lució ha fet fortuna en aquesta societat ultramoderna. Si abans només s’aplicava als problemes medioambientals, ara també es parla de contaminació en molts altres àmbits. El meu col·lega de fatigues, col·laborador d’aquestes pàgines, n’Ignasi Mascaró es queixa un dia sí i un altre també de la contaminació acústica, ell que té orella fina. Té tota la raó del món. De fet resulta ben difícil trobar un moment de silenci, perquè tot està contagiat d’aquesta manieta d’omplir l’aire de fils musicals per tot on vagis. Un oi. Jo em queix de la contaminació visual. Cadascú es grata allà on li cou.

Aquesta infecció d’ulls i orelles deu ser conseqüència d’una vida de nouric, síndrome de l’opulència. Però crec que també de ser la manera d’enfrontar-nos a l’horror vacui, la por al buit, i així anam emplenant de sorolls els nostres sentits. A mi però em molesta, i em molesta de la mateixa manera que en una exposició de pintures les parets són atapeïdes de quadres, sense espai per respirar, com si volgués el pintor mostrar-ho tot, tot, tot.

Em fa mal als ulls tant l’aparatosa ostentació del cartellot verd lluminós que embruta la façana d’una antiga casa noucentista com la penosa deixadesa del somier de ferro que el pagès ha entacat el portell d’una paret seca centenària, enmig d’un camp que tots voldríem arranjat. És el que tenim. Em fa mal als ulls tant les barraques esfondrades com les cases abandonades del casc antic. Em fa mal als ulls la malla de fils d’electricitat que Gesa ni es digna a posar ordre. Em fa mal als ulls l’uralita grisa que algunes cases de senyors han fet servir per tapar les goteres de la teulada àrab.

I tal vegada som massa delicat de la vista com en Mascaró és fi d’oïda. Sigui com sigui estic malalt dels ulls de tant veure les immundícies d’aquest meu estimat poble.