Les pedreres del paisatge

La primera definició que donam de Menorca és l’illa de les pedres. Menorca és un gran pedregam i d’aquest “inconvenient” n’hem feta virtut. Es copsa de tot d’una les taules i els talaiots, la retícula infinita de paret seca i les cases de marès fetes a partir de les pedreres. Tenim tot un paisatge de pedres, humanitzat, profundament nostrat. Quan Lítica va néixer, tenia entre els seus objectius treballar en la preservació del conjunt de les pedreres de marès de Menorca. Però la feina ingent que ha suposat i suposa la rehabilitació de les Pedreres de s’Hostal ha fet desistir ni de parlar de les altres pedreres precioses que tenim a l’illa. Tanmateix quan vam publicar el llibre Pedreres de marès ja ressenyàvem les 12 més interessants. En fèiem només una breu descripció. Més tard, en diversos articles a la premsa vaig escriure sobre les potencialitats contemporànies d‘aquestes pedreres, com a espais a recuperar per a la gent, com a paisatges rehabilitats, com a contenidors de cultura, com a punts d’atracció ambiental...

Com sol passar amb moltes altres qüestions, els indígenes no som capaços de veure la pròpia riquesa ni sabem valorar el que tenim. Les pedreres de marès, que formen part indisociable del paisatge menorquí i que alhora li dóna un caràcter específic, haurien de ser contemplades com un dels elements de més urgent actuació per part de les institucions públiques i per part de la societat civil (i de pas, posats a fer, jo declararia la paret seca Bé d’Interès Patrimonial). Perquè probablement en aquestes pedreres de Robadones, Binicalsitx, Santa Ponça, sa Cetària, Mitjaneta, Torelló, Alcalfar... és on millor es pot executar un programa de revalorització del nostre patrimoni cultural i paisatgístic. Aquesta idea va ser recollida al Programa Bàsic d’Actuacions redactat el 1994 pel Consell Insular arran de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Potser caldria donar una passa més per tal de concretar aquest programa i convertir el conjunt de les 12 pedreres més emblemàtiques de l’illa en una xarxa cultural i medioambiental d’interès específic.

Si el circuit dels jaciments arqueològics, la Menorca Monumental, les Àrees Naturals d’Especial Interès, entre altres coses, formen part del millor que podem oferir, crec que una ruta de pedreres de marès n’hauria de formar part. Es tractaria de convertir aquestes pedreres mig abandonades en espais arquitectònics singulars, perfectament integrats la majoria en el paisatge. La preservació i en alguns casos la rehabilitació de les pedreres permetria xalar encara més dels seus valors etnològics i visuals. Com? Una de les possibilitats és dur a terme les consideracions contingudes al llibre Paisatge de les pedreres de Menorca, elaborat pel Màster d’Arquitectura del Paisatge de la Universitat Politècnica de Catalunya. Són un conjunt de projectes, alguns prou agosarats, d’altres ben factibles, que atorguen a les pedreres una visió contemporània d’intervenció respectuosa per al gaudi dels sentits. Per altra banda seria bo que les administracions públiques dediquessin esforços i inversions a la restauració d’aquestes pedreres, tot negociant amb els propietaris aquestes intervencions i el seu accés públic.

En fi, quan un s’adona de la feinada que queda per fer respecte al patrimoni històric, cultural i artístic, no pot més que pensar en què dimonis ens hem de gastar tants de doblers en promocions turístiques de ca nostra si tenim la casa sense desar, es rebost mig buit i el pati abandonat.