Corrupció de baixa intensitat

Em proposava de parlar d’art en aquests articles. Però la realitat sempre ho supera. Cada vegada que em pos a escriure em ve a la ment les miliuna malifetes de la situació social i política fosca que vivim i no em queda lloc per parlar de fets més fascinants com són les obres d’art. Les urgències del temps van aparcant les belleses.

D’altra banda també és cert que la nostra activitat artística a tota l’illa tampoc no dóna gaire de si. O deu ser que cada vegada hi ha més poques coses que realment m’estimulin des del punt de vista de la contemplació. Potser. Resulta però que les coses que passen en aquest país que ha renunciat a ser són senzillament escandaloses. Andratx i tota la resta de cua de corrupció. Si fos només urbanística... Els de sempre s’han apressat a desmarcar-se del que han anomenat cas aïllat. Mentida. Andratx no és un cas aïllat, és en tot cas el més vergonyós, el més greu dels que hem tingut notícia.

A Menorca no passen aquestes coses? No passen amb la intensitat d’Eivissa i de Mallorca, entre altres raons perquè aquí la societat civil està més organitzada i és més cohesionada i no es permetrien els disbarats d’Andratx. Amb tot, hi ha corrupció de baixa intensitat i la prova és sents parlar de casos concrets amb noms i llinatges que no transcendeixen a la premsa i a la justícia. És el que diuen sempre els sospitosos: aportin proves.

Tanmateix no hi ha corruptes sense corruptors i aquesta epidèmia no és un mal dels polítics sinó una malaltia dels pobles. És la mentalitat d’una majoria que dóna peu a fets com el següent, extret directament d’una conversa entre dues al·lotes joves, i és ben cert: “Hem de votar el PP perquè així no tindrem problemes amb s’hortal” (il·legal, és clar). És la corrupció quotidiana, que no es veu. Son els doblers que el constructor paga de més per rebre llicències ràpides i condicions favorables. Ells mateixos ho diuen i ho sap tothom. Com foragitar aquesta mentalitat de la meitat de la població?