Desencontre

Altre cop Salvador Cardús parla del sentit comú en l’educació dels fills. Sentit avui molt bandejat i que pares i educadors a causa d’açò mateix anam desorientats, desconcertats. L’educació és a l’agenda de les nostres preocupacions, però no en canvi en l’agenda dels polítics. Alguns pares han renunciat a l’educació dels fills perquè pensen que ja ho fan a l’escola. Alguns mestres han desistit de l’ensenyament perquè els pares no han educat els fills. En fi, és la cançoneta que esteim cansats de sentir.

Tot i que als centres educatius de l’illa sembla que no tenim el grau de conflictivitat d’altres llocs, sí que és cert que n’hi ha i que probablement augmentarà. Què passa a les escoles? No passa res que no passi al carrer, a l’ajuntament, a la televisió...L’escola és un mirall de la societat i per tant res no li és aliè. No hi ha més violència a l’escola que a qualsevol altre àmbit de la societat. El que no es pot pretendre és concebre l’escola com una vitrina separada dels problemes. Açò sí, la carnassa informativa en va plena i en canvi gairebé mai no es fa ressò de les excel·lències educadores, que n’hi ha i moltes.

La gent es pensa idò que una escola és una mena d’oasi enmig de la desfeta general. Per açò s’encomana als mestres que facin allò que l’empresari no pensa fer, es reclama a l’escola que eduqui en uns principis que a la televisió brillen per la seva absència, s’exigeix als professors que ensenyin els continguts que al parlament no tenen ni el més mínim valor...i així ens va. Dicten les autoritats autonòmiques un règim d’eficiència i de qualitat a l’ensenyament amb un 10 % proporcional al que hi dediquen a la nefasta IB3. O que l’AFA rebi en un any del govern Matas més euros que en els 30 anys de feina i lluita del Moviment de Renovació Pedagògica. I ningú no piula. Jo crec que les autoritats d’aquest país volen que l’educació la faci IB3. Ho volen els pares?