El secret

Què es diuen en secret?

Que quedi entre tu i jo, però crec que els vesins no ho saben. El Secret és l’escultura de na Laetitia Lara instal·lada fa uns dies a la placeta d’Artrutx de Ciutadella. Un títol suggerent que diu molt de les coses que passen a la nostra ciutat. L’escultora no podria triar un nom més adequat per a l’escultura que ocupa una de les places que ha estat reformada amb prou secrets.

El Secret és de les poques escultures de factura moderna que tenim a Ciutadella. Hi ha la dedicada al pintor Torrent feta per Pere Pavia, escultor mallorquí ben valorat. Tenim la Porta del Sol en una de les rotondes de la descomunal ronda sud feta per Sirvent, amb molta obra pública a Mallorca. Tenim el be de Maties Quetglas, de factura clàssica. Ara s’afegeix una nova obra d’art pública amb unes característiques que s’adiuen amb la sensibilitat contemporània. La meva enhorabona idò a l’Ajuntament per haver encarregat l’escultura a na Laetitia Lara.

L’escultura El Secret és preciosa, tot i que hi ha un parell de detalls que no m’agraden com una mà que sembla més clavada que posada sobre l’esquena. Com és propi de na Laetitia, és tracta d’una obra amb formes compactes, talment recollides, amb un ensamblatge geològic dels contorns, una petita muntanya d’intimitat. A diferència de Botero, conegut per les peces grandioses de formes mòrbides i naïfs, El Secret té els volums de les madones poderoses de l’antiguitat, amb el pitram i el culam de les deesses, les fecunditats vigoroses de les cultures ancestrals. M’agrada. Però no entenc per què una escultura així hagi d’estar enmig d’un safareig. Les madones es refredaran, el seus secrets són passats per aigua. Diuen que la comanda era fer una escultura monumental, com els deliris de grandesa dels dictadors que volen deixar petja pel seu pas infamant pel poder. Menys mal que la sensibilitat de l’artista va saber posar la mesura justa de les dones, sense caure en la grandiositat, que sempre és més fanfarrona.