Moment dolç

Tenim una història plena de mancances i d’abandonament. D’illa més aïllada n’ha sortit una cultura de la supervivència durant segles. Però el món d’ara, presidit per la mundialització, ha afavorit illes com la nostra. Les facilitats de transport, les comunicacions ràpides, les oportunitats han obert un ventall de relacions entre l’illa i la resta del món. És la cara positiva de la mundialització.

De la mateixa manera que la cultura catalana ha tingut els moments més esplendorosos quan ha gaudit de la llibertat d’un règim democràtic, així també ha succeït a l’illa. El breu període del Neoclassicisme n’és un exemple paradigmàtic. D’ençà que hem recuperat la democràcia usurpada pel franquisme, Menorca ha experimentat un creixement cultural mai no igualat en cap període de la seva història. Vivim un moment dolç quant a la producció, la difusió, la creació, la formació en l’àmbit cultural, no exempt però de perills. Repetesc: aquest nou panorama ha propiciat una de les etapes més generoses de la cultura menorquina. L’actual activitat cultural i els productes dels nostre artistes, escriptors, científics, tenen ara un moment dolç, tant en la formació com en el treball professional. És prou estimable la xarxa rica d’associacions, entitats, i amics de tantes coses que conformen una realitat culturalment travada. I és més que evident les personalitats que excel·leixen en els diversos camps.

Tanmateix aquest augment considerable de cultura artística i científica no ha anat prou acompanyada d’una política cultural ferma i clara en programes, foment i pressupostos. És un triomf de la societat civil, d’una envejable cohesió, fins ara, com em recordava el malaguanyat Eduard Delgado. Crec que la poca ambició política dels diversos governs que hem tingut a l’illa (amb escasses competències fins fa no res) i sobretot al Consolat de Mar no han estat a l’alçada de les expectatives de la gent.