dijous, 17 d’abril de 2008

Dones i llibres

En vistes que no tenim cinema d’una mínima qualitat en unes condicions una mica dignes i en vistes que no tenim teatre, ni amb condicions ni sense, aleshores ens hem tirat al vici de la lectura. No esteim per novetats, perquè no he vist tantes primeres edicions omplint els prestatges de les llibreries com en els últims anys. Aclaparador. En vistes de tot plegat, ens recloem a casa, ran d’una finestra, amb els peus damunt un timboret i aclofats a una butaca flonja ens disposam a l’acte més íntim del consum cultural.

Ah, el plaer de la lectura. La meua dona diu que si hagués nascut a cas comte, es passaria el dia llegint. S’aixeca de matinet els dissabtes i diumenges per tenir un parell d’hores d’una absoluta quietud per poder llegir i s’empassa mitja novel·la d’un sol glop, L’home lent de J.M. Coetzee, un magnífic títol. I com ella, els colpits per aquest plaer, en un petit comitè es troben un dissabte de cada mes per parlar de la lectura que han compartit. Un grup de persones intercanvien els parers sobre una obra d’art feta de paraules i parlen, parlamenten, s’escolten i aprenen junts. Em sembla un dels actes més bells i civilitzats en aquesta barbàrie de principis de segle. Hi ha arreu de l’illa petits comitès que, com en trobades clandestines, llegeixen llibres i se’ls fan seus, com un tresor de llibertat, com una festa contra el pensament únic. Celebració del llibre.

Ah, el plaer de la lectura! Fa tres o quatre anys vaig dibuixar unes figures femenines nues que llegien. A l’hora de posar títol a la sèrie em vaig demanar què hi havia representat i aleshores vaig veure que es tractava dels dos grans plaers de la vida: les dones i els llibres. La imatge no pot ser més seductora. La intimitat del nu amb la intimitat de la lectura, una experiència de l’emoció més sensual. Un autèntic plaer, el de llegir, el d’estimar.