dijous, 17 d’abril de 2008

Es lloga clepsa de batle com a terrassa

Mai no serem prou conscients del valor que té un espai públic, més enllà de ser propietat pública. Vivim uns temps de regressió en molts aspectes. Les mostres d’irracionalitat, les manifestacions supersticioses, l’agressivitat en les formes, l’imperi de les ortodòxies del pensament i de les religions...tot plegat em fa pensar que tornam a una edat mitjana de fosca història. Les conquestes modernes de la racionalitat del Segle de les Llums, la instauració dels valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, la preciosa Declaració d’Independència dels EEUU, tot açò va en franca reculada en els fets malgrat els discursos. I una d’aquestes conquestes de l’era moderna era precisament la creació dels espais públics, llocs en els quals s’origina la vida comunitària i per tant el germen de la democràcia, lloc que ens iguala i ens fa conèixer. Les places i els carrers són per tant conformadors de la participació ciutadana.

Però hi ha polítics que ha perdut el sentit de la cosa pública. Per a aquests governants l’espai públic s’ha convertit en un bé que es pot contractar a un particular per al seu ús exclusiu o bé per al seu negoci privat. La veu dissident sobre aquesta qüestió que van manifestar les associacions de vesins de Ciutadella va ser un cop d’avís sobre el que és clarament un abús d’apropiació de l’espai públic. La visió sobre l’espai públic que tradicionalment han tingut els conservadors, d’aquí i d’arreu del món, és de menyspreu per la propietat pública i per l’ús públic de les propietats. És el fenomen de la privatització de béns i serveis públics, amb l’excusa que la gestió privada és més eficient. Mentida, en la majoria dels casos.

La malaltia ha arribat al paroxisme quan tota una senyora regidora que se suposa ha de vetllar pel bé del poble va i diu: els comerciants s’excedeixen en l’ocupació de la via pública i no paguen aquest abús, per tant els “legalitzarem” allò que fan malament. I es queda tan panxa. Aquí no han valgut ni criteris ni normes i ni tan sols conveniències. Deuen actuar així perquè justament un dels que més s’excedeixen és un regidor del govern municipal. Cap problema. Si vostè abusa, li ho arreglarem. Per exemple si vostè posa una tauleta de bar de terrassa damunt el cap del senyor batlle, en parlarem perquè ho pugui “legalitzar” i per suposat pagar l’impost d’ocupació de tan noble clepsa.

L’espai públic per a aquesta dreta carrinclona i franquista que ens desgoverna no té cap valor simbòlic ni cap qualitat moral, només serveix com a moneda de canvi, de rendibilitat impositora. Una llàstima patir aquesta usurpació, perquè per aquest camí transformam la ciutat de tothom d’un atractiu espai desitjat en un desagradable bar lleig amb dret d’admissió.